El Barça va aconseguir ahir una victòria per la mínima (2 - 1) contra un Màlaga defensiu i molt efectiu que va saber aprofitar una de les dues ocasions que va tenir. Per part blaugrana van marcar Pedro, amb un fort xut des de fora l'àrea, i Messi, després d'una jugada col•lectiva.
Els retorns d'Alves i Pedro a l'onze titular va ser el més destacat de l'alineació, que va estar formada per Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Busquets, Xavi; Pedro, Messi Iniesta; Ibrahimovic. L'altre fet sorprenent va ser el canvi de sistema que va utilitzar Guardiola. Va passar del 4-3-3 al 4-2-3-1, amb Xavi i Busquets al doble pivot i Pedro, Messi i Iniesta com a mitges puntes amb Ibrahimovic com a únic davanter. L'objectiu, segons va explicar el mateix entrenador al finalitzar el partit, era obrir el camp i trobar més a Leo Messi, desaparegut en els últims partits.
Tot i aquest canvi, el Barça no ha tingut un bon inici i la primera ocasió ha estat pel conjunt visitant amb un llançament de falta de Duda que Valdés ha refusat. El Barça triangulava fàcilment a la zona de tres quarts però faltava la passada o la rematada final per crear perill.
El Màlaga podria haver acabat la primera part amb un home menys, però Rubinos Pérez va perdonar la segona groga a Manu Torres després d'una entrada a destemps a Pedro, que el va superar en tot moment. Per una acció similar aquest mateix àrbitre va expulsar amb vermella directa, per ser l'últim home, a Muniesa l'any passat.
El Barça va recuperar el bon joc a la primera part, però va ser incapaç d'inaugurar el marcador en els primers 45 minuts.
A l'inici del segon temps el Barça s'ha tornat a mostrar lent i amb poca fluïdesa en el joc. Múnua primer i Weligton després van treure sota els pals dues rematades d'Ibrahimovic. Però, per sort blaugrana, va tornar a aparèixer Pedro, el salvador de l'equip en moments fluixos, l'home que sempre troba la porteria quan l'equip més ho necessita. Al minut 68, l'extrem canari va fer el que cap jugador del Barça havia fet fins aleshores: xutar des de fora l'àrea. El xut va sorprendre el porter, que s'esperava la centrada, i va posar l'1 a 0 a l'electrònic.
Pocs minuts després Iniesta hauria pogut ampliar l'avantatge, però el seu xut es va estavellar contra el travesser de la porteria rival. Qui sí que va marcar va ser el Màlaga. En un contraatac després d'una ingènua pèrdua de pilota al centre del camp, Obinna va fer una passada a l'espai per Valdo, que va superar la sortida de Víctor Valdés. Era el minut 80.
Però l'alegria va durar poc per l'equip andalús. Concretament 3 minuts, el temps que van trigar Xavi, Alves i Messi a trobar-se. Una magnífica passada a l'espai del de Terrassa va superar la línia defensiva del Màlaga. Alves va rebre la pilota i va donar el gol fet a Messi, que va només va haver d'empènyer la pilota al fons de la xarxa.
Encara hi va haver temps per fer el tercer, d'Ibrahimovic després d'una assistència de Bojan, però l'àrbitre va xiular una falta que només ell va veure.
Al final, 2 a 1 i el Barça que una setmana més continua sent el líder de la Primera Divisió amb el Madrid a 2 punts després de la seva victòria ahir a Tenerife.
diumenge, 28 de febrer del 2010
dissabte, 27 de febrer del 2010
Prohibit fallar
El Barça juga aquesta nit (22.00, TV3) al Camp Nou contra el Màlaga en un partit on els blaugrana no poden deixar escapar la victòria. El Madrid ja haurà jugat quan comenci el matx a Barcelona. Per tant, tocarà guanyar per tornar-se a situar líders o per augmentar l'avantatge.
Pep Guardiola ja té gairebé tots els jugadors a la seva disposició. Dani Alves ha rebut avui l'alta mèdica i tot apunta que sortirà d'inici avui a la nit. En total, són 19 els jugadors que estan convocats, tots del primer equip. Les úniques baixes són les ja conegudes d'Abidal i Keita, encara lesionats.
El Barça intentarà tornar a trobar-se amb el bon joc i la circulació de pilota fluïda. També s'esperà que Messi recuperi la seva millor versió amb Alves al camp. Però compte amb el Màlaga. L'equip andalús arriba al Camp Nou amb una espectacular ratxa d'una sola derrota en els últims 14 partits. Aquesta única derrota va ser al Bernabéu contra el Madrid.
Pedro podria sumar el seu partit número 50 com a blaugrana en totes les competicions si juga avui. El canari ha perdut protagonisme en els últims partits. Va ser suplent contra Getafe, Atlètic de Madrid i Racing i no va jugar contra l'Stuttgart.
Pep Guardiola ja té gairebé tots els jugadors a la seva disposició. Dani Alves ha rebut avui l'alta mèdica i tot apunta que sortirà d'inici avui a la nit. En total, són 19 els jugadors que estan convocats, tots del primer equip. Les úniques baixes són les ja conegudes d'Abidal i Keita, encara lesionats.
El Barça intentarà tornar a trobar-se amb el bon joc i la circulació de pilota fluïda. També s'esperà que Messi recuperi la seva millor versió amb Alves al camp. Però compte amb el Màlaga. L'equip andalús arriba al Camp Nou amb una espectacular ratxa d'una sola derrota en els últims 14 partits. Aquesta única derrota va ser al Bernabéu contra el Madrid.
Pedro podria sumar el seu partit número 50 com a blaugrana en totes les competicions si juga avui. El canari ha perdut protagonisme en els últims partits. Va ser suplent contra Getafe, Atlètic de Madrid i Racing i no va jugar contra l'Stuttgart.
divendres, 26 de febrer del 2010
La importància d'Alves pel Barça
El Barça ha notat les baixes d'Abidal i Alves durant els últims partits. Sobretot la del lateral brasiler. Dani Alves encara no ha jugat aquest febrer. I això provoca una sèrie de canvis en el joc blaugrana. Sembla difícil, especialment per algú que no estigui molt interessat en el futbol, entendre que un defensa pugui influir tant en el joc d'un equip. Però en el cas del Barça és així.
El primer punt en el qual es veu perjudicat el joc blaugrana és en el joc per bandes. Pel tipus de joc que fa el Barça, tenir homes oberts a les bandes en tot moment és fonamental. Per l'esquerra aquesta funció la fan Henry o Pedro, i per la dreta la fa Alves. El problema ve quan no hi és Alves. El seus substituts durant aquests dies han estat Jeffren i Carles Puyol. El capità ha tingut bones actuacions en defensa però una mínima presència en atac. Del cas de Jeffren no cal parlar-ne. Quan la pilota arriba del centre, normalment de Xavi, a la dreta es poden produir diverses accions:
1. Passar-la enrere
2. Tornar-la al mig i desmarcar-se per la banda
3. Tornar-la al mig i quedar-se al lloc
4. Passar-la endavant i seguir la jugada
Dani Alves gairebé sempre opta per les opcions 2 i 4, donant profunditat i velocitat a la circulació de pilota del Barça. Els seus substituts, en canvi, majoritàriament es decidien per la 1 o la 3. Amb això vull dir que el Barça per una banda, ja que Messi se'n va cap al centre de l'atac. En principi no hauria de ser un problema molt important, ja que encara queda l'esquerra. Però Guardiola ha perdut la confiança en Henry (normal per l'actuació que està tenint aquesta temporada) i no està donant oportunitats a Pedro en els últims partits. Per tant Iniesta és qui juga a l'extrem esquerra. I tots sabem que Iniesta no es queda obert a la banda, perquè no és el seu joc, i se'n va cap al mig.
El segon punt en el què influeix Alves: el joc de Leo Messi. L'argentí juga diferent quan té el brasiler per darrera, o molts cops per davant enganxat a la línia de banda. Messi sap que sempre el té allà, disposat a ajudar-lo en atac, oferint-se per la passada en curt i per la passada en llarg. El crack blaugrana no disposa d'aquestes oportunitats quan no hi és al camp el lateral brasiler. Les opcions de combinacions entre Messi i el lateral dret es multipliquen quan té a Alves al costat.
Amb això no vull dir que Puyol, o el que jugui de lateral, no ho estiguin fent malament, sinó que el Barça perd molt en atac, ja que el capità del Barça ja no té 20 anys per pujar i baixar la banda sense parar ni tampoc té, ni mai ha tingut, la tècnica d'Alves.
Per finalitzar, només dir que espero, i crec que més culers també ho fan, el retorn de Dani Alves demà contra el Màlaga. Per cert, demà al matí la prèvia d'aquest partit.
El primer punt en el qual es veu perjudicat el joc blaugrana és en el joc per bandes. Pel tipus de joc que fa el Barça, tenir homes oberts a les bandes en tot moment és fonamental. Per l'esquerra aquesta funció la fan Henry o Pedro, i per la dreta la fa Alves. El problema ve quan no hi és Alves. El seus substituts durant aquests dies han estat Jeffren i Carles Puyol. El capità ha tingut bones actuacions en defensa però una mínima presència en atac. Del cas de Jeffren no cal parlar-ne. Quan la pilota arriba del centre, normalment de Xavi, a la dreta es poden produir diverses accions:
1. Passar-la enrere
2. Tornar-la al mig i desmarcar-se per la banda
3. Tornar-la al mig i quedar-se al lloc
4. Passar-la endavant i seguir la jugada
Dani Alves gairebé sempre opta per les opcions 2 i 4, donant profunditat i velocitat a la circulació de pilota del Barça. Els seus substituts, en canvi, majoritàriament es decidien per la 1 o la 3. Amb això vull dir que el Barça per una banda, ja que Messi se'n va cap al centre de l'atac. En principi no hauria de ser un problema molt important, ja que encara queda l'esquerra. Però Guardiola ha perdut la confiança en Henry (normal per l'actuació que està tenint aquesta temporada) i no està donant oportunitats a Pedro en els últims partits. Per tant Iniesta és qui juga a l'extrem esquerra. I tots sabem que Iniesta no es queda obert a la banda, perquè no és el seu joc, i se'n va cap al mig.
El segon punt en el què influeix Alves: el joc de Leo Messi. L'argentí juga diferent quan té el brasiler per darrera, o molts cops per davant enganxat a la línia de banda. Messi sap que sempre el té allà, disposat a ajudar-lo en atac, oferint-se per la passada en curt i per la passada en llarg. El crack blaugrana no disposa d'aquestes oportunitats quan no hi és al camp el lateral brasiler. Les opcions de combinacions entre Messi i el lateral dret es multipliquen quan té a Alves al costat.
Amb això no vull dir que Puyol, o el que jugui de lateral, no ho estiguin fent malament, sinó que el Barça perd molt en atac, ja que el capità del Barça ja no té 20 anys per pujar i baixar la banda sense parar ni tampoc té, ni mai ha tingut, la tècnica d'Alves.
Per finalitzar, només dir que espero, i crec que més culers també ho fan, el retorn de Dani Alves demà contra el Màlaga. Per cert, demà al matí la prèvia d'aquest partit.
diumenge, 21 de febrer del 2010
Resposta de campió
4 a 0 i les coses al seu lloc. El Barça va esvair tots els dubtes que des de Madrid s'havien intentat generar després de la derrota contra l'Atlètic de Madrid. Tot i no disposar del Xavi, el cervell de l'equip, l'equip blaugrana va controlar la possessió de la pilota en tot moment i va portar el partit cap a on més li interessava.
Ibrahimovic va ser baixa d'última hora per una inflamació al turmell dret. El seu lloc el va ocupar Bojan Krkic. L'alineació va ser Valdés a la porteria; Puyol, Piqué, Márquez i Maxwell a la defensa; Touré, Iniesta i Busquets al mig; i Messi, Bojan i Henry a la davantera.
El primer gol no va trigar gaire a arribar. Concretament 6 minuts. Va ser obra d'Andrés Iniesta després d'aprofitar-se d'un mal entès entre els defenses del Racing que no van ser capaços de rebutjar la passada de Márquez. Una bona manera de celebrar 300 partits com a blaugrana en totes les competicions
A continuació el Barça va disposar de dues ocasions per ampliar l'avantatge. la primera va ser per a Bojan, que va xutar molt desviat. La segona per Messi, però el porter Coltorti va poder aturar el xut de l'argentí.
Si el gol no arribava a través de les combinacions, sí que ho va fer mitjançant la pilota aturada. Henry, que tornava a jugar un partit tres setmanes després d'haver disputat l'últim, va marcar al minut 29 amb un xut de falta. La pilota va passar pel mig de la barrera, fet que va emprenyar el porter del Racing.
I 5 minuts més tard va ser Rafa Márquez qui va posar el tercer gol blaugrana al marcador. Una falta perfectament executada pel mexicà, amb una rosca imparable que va tocar al pal abans d’entrar dins la porteria.
Al següent minut l'equip visitant va marcar, però Xisco ho va fer en fora de joc. El davanter racinguista va tenir una altra oportunitat, amb un clar cop de cap, però no va saber col•locar la rematada.
A la segona part l'equip de Pep Guardiola, que ahir sumava el seu partit número 100 a la banqueta blaugrana, es va dedicar a controlar el partit. Només Iniesta va provar sort amb un xut des de la frontal que va aturar Coltorti.
Puyol es va haver de retirar del camp per culpa d'un cop a la cara. El seu lloc el va ocupar Jeffren. També van entrar Pedro i Thiago, substituint Henry i Touré respectivament. Amb aquests canvis el Barça va acabar el partit amb nou homes del planter.
Precisament el jove jugador del filial blaugrana va ser l'autor del definitiu 4 a 0. Després d'una bona combinació amb Leo Messi, Thiago va superar el porter des de dins de l'àrea gran. Era el minut 83.
Amb el resultat final de 4 a 0 el Barça se'n va anar a dormir a 5 punts del Madrid a l'espera del que faci avui l'equip blanc contra el Vila-real al Bernabeu.
Ibrahimovic va ser baixa d'última hora per una inflamació al turmell dret. El seu lloc el va ocupar Bojan Krkic. L'alineació va ser Valdés a la porteria; Puyol, Piqué, Márquez i Maxwell a la defensa; Touré, Iniesta i Busquets al mig; i Messi, Bojan i Henry a la davantera.
El primer gol no va trigar gaire a arribar. Concretament 6 minuts. Va ser obra d'Andrés Iniesta després d'aprofitar-se d'un mal entès entre els defenses del Racing que no van ser capaços de rebutjar la passada de Márquez. Una bona manera de celebrar 300 partits com a blaugrana en totes les competicions
A continuació el Barça va disposar de dues ocasions per ampliar l'avantatge. la primera va ser per a Bojan, que va xutar molt desviat. La segona per Messi, però el porter Coltorti va poder aturar el xut de l'argentí.
Si el gol no arribava a través de les combinacions, sí que ho va fer mitjançant la pilota aturada. Henry, que tornava a jugar un partit tres setmanes després d'haver disputat l'últim, va marcar al minut 29 amb un xut de falta. La pilota va passar pel mig de la barrera, fet que va emprenyar el porter del Racing.
I 5 minuts més tard va ser Rafa Márquez qui va posar el tercer gol blaugrana al marcador. Una falta perfectament executada pel mexicà, amb una rosca imparable que va tocar al pal abans d’entrar dins la porteria.
Al següent minut l'equip visitant va marcar, però Xisco ho va fer en fora de joc. El davanter racinguista va tenir una altra oportunitat, amb un clar cop de cap, però no va saber col•locar la rematada.
A la segona part l'equip de Pep Guardiola, que ahir sumava el seu partit número 100 a la banqueta blaugrana, es va dedicar a controlar el partit. Només Iniesta va provar sort amb un xut des de la frontal que va aturar Coltorti.
Puyol es va haver de retirar del camp per culpa d'un cop a la cara. El seu lloc el va ocupar Jeffren. També van entrar Pedro i Thiago, substituint Henry i Touré respectivament. Amb aquests canvis el Barça va acabar el partit amb nou homes del planter.
Precisament el jove jugador del filial blaugrana va ser l'autor del definitiu 4 a 0. Després d'una bona combinació amb Leo Messi, Thiago va superar el porter des de dins de l'àrea gran. Era el minut 83.
Amb el resultat final de 4 a 0 el Barça se'n va anar a dormir a 5 punts del Madrid a l'espera del que faci avui l'equip blanc contra el Vila-real al Bernabeu.
dissabte, 20 de febrer del 2010
Recuperar-se
El Barça juga avui al vespre (20.00, GOLTV i Canal+ Liga) a casa contra el Racing de Santander. L'equip blaugrana té l'objectiu de tornar a guanyar després de perdre en la jornada anterior contra l'Atlètic de Madrid.
Per tant, toca recuperar-se de l'entrebanc i, parlant de recuperar, Pep Guardiola tindrà a la seva disposició Touré Yaya i Txigrinski. Els dos jugadors tornen a estar disponibles després de les respectives lesions. L'entrenador del Barça també recupera els sancionats Piqué i Márquez.
Continuen sent baixa Alves i Abidal. I a aquestes baixes s'hi sumen Xavi i Keita, que es van lesionar la setmana passada. Per tant, el Barça passa de tenir problemes a la línia defensiva a tenir-los al migcamp.
El partit d'avui serà especial per a Guardiola, ja que l'entrenador sumarà el seu matx número 100 a la banqueta del Barça en totes les competicions.
Si ens fixem en el rival dels catalans, el Racing, també ve amb baixes importants. Munitis i Colsa, dos titulars habituals, van forçar la 5a groga en el partit de la setmana passada per quedar nets. Tchité, el davanter titular, també va intentar forçar la 5a targeta, però es va passar i va ser expulsat directament.
Aquestes targetes han provocat que des de Madrid s'acusi al Racing de donar el partit per perdut abans de jugar-lo. És sabut que molts jugadors forcen la 5a groga quan els interessa, per exemple si han de marxar a la Copa Àfrica. En aquest cas els jugadors del Racing han cregut que seran més útils pel seu equip en el proper partit que no contra el Barça, i crec que ho han fet amb bon criteri.
Per tant, toca recuperar-se de l'entrebanc i, parlant de recuperar, Pep Guardiola tindrà a la seva disposició Touré Yaya i Txigrinski. Els dos jugadors tornen a estar disponibles després de les respectives lesions. L'entrenador del Barça també recupera els sancionats Piqué i Márquez.
Continuen sent baixa Alves i Abidal. I a aquestes baixes s'hi sumen Xavi i Keita, que es van lesionar la setmana passada. Per tant, el Barça passa de tenir problemes a la línia defensiva a tenir-los al migcamp.
El partit d'avui serà especial per a Guardiola, ja que l'entrenador sumarà el seu matx número 100 a la banqueta del Barça en totes les competicions.
Si ens fixem en el rival dels catalans, el Racing, també ve amb baixes importants. Munitis i Colsa, dos titulars habituals, van forçar la 5a groga en el partit de la setmana passada per quedar nets. Tchité, el davanter titular, també va intentar forçar la 5a targeta, però es va passar i va ser expulsat directament.
Aquestes targetes han provocat que des de Madrid s'acusi al Racing de donar el partit per perdut abans de jugar-lo. És sabut que molts jugadors forcen la 5a groga quan els interessa, per exemple si han de marxar a la Copa Àfrica. En aquest cas els jugadors del Racing han cregut que seran més útils pel seu equip en el proper partit que no contra el Barça, i crec que ho han fet amb bon criteri.
dilluns, 15 de febrer del 2010
Primera derrota a la Lliga
El Barça va perdre ahir per primera vegada a la lliga en aquesta temporada. Ho va fer davant l'Atlètic de Madrid en un mal partit, amb moltes pèrdues de pilota i molt poques ocasions generades.
Finalment, Guardiola va apostar per Jeffren al lateral dret. Deuria pensar que era l'opció més semblant a Dani Alves, però la cosa no va funcionar gens. En canvi, el jove del filial Marc Bartra va tenir una actuació correcte quan va substituir Jeffren. L'alineació la van completar Valdés, Puyol, Milito, Maxwell, Busquets, Xavi, Keita, Messi, Ibrahimovic i Messi.
El Barça ja va entrar amb mal peu al partit. Minut 2 i lesió de Seydou Keita, que estarà de baixa durant un mes. En el seu lloc va entrar Pedro.
L'equip matalasser es va avançar ben d'hora. Una errada de Xavi en una passada al mig camp va propiciar el contraatac de l'Atlètic. Reyes va driblar dos jugadors blaugrana i va fer una passada a l'esquena de la defensa per Forlán. L'uruguaià, trencant el fora de joc, va encarar Valdés, que a punt va estar d'aturar la pilota, però no va poder. Tot això passava al minut 8. Pocs minuts després Agüero podria haver fet el segon, però va voler ser massa generós i Puyol va tallar la passada de l'argentí cap a Frolán.
Qui sí que va augmentar l'avantatge pels locals va ser Simao. Ho va fer amb un llançament de falta al pal del porter. Víctor Valdés, que havia fet el pas cap al pal llarg que fan molts porters quan tenen una falta en contra, es va veure sorprès pel potent xut del portuguès. Al minut 22 el Barça ja perdia 2 a 0.
L'equip de Guardiola no es trobava còmode sobre el terreny de joc. Tot i això, va ser capaç de reduir el desavantatge mitjançant Ibrahimovic. El suec va rematar sol al segon pal després d'un córner. Era el minut 26.
Des d'aquest moment i fins la mitja part es va veure el millor joc del Barça. Tot i els problemes amb la sortida de pilota des de la defensa, va tenir el control de la pilota. Un esplèndid De Gea va evitar l'empat blaugrna. També un gran Valdés va impedir que l'Atlètic agafés més avantatge al marcador.
A la represa, el Barça va desaparèixer del camp. No va fer cap xut entre els tres pals en tota la segona meitat. Guardiola va intentar un canvi tàctic passant a jugar amb un 4-2-3-1, amb Pedro i Iniesta oberts a les bandes i Messi com a mitja punta, però no va solucionar res. A més, Xavi va haver de ser substituït per unes molèsties a la cuixa dreta. Avui s'ha confirmat que el de Terrassa serà baixa els pròxims 15 dies.
A les acaballes del partit, Messi va fer la seva diagonal típica però el xut final va sortir molt ajustat al pal.
Derrota per 2 a 1 al Vicente Calderón del líder, que veu com es redueix l'avantatge amb el Madrid a dos punts.
Finalment, Guardiola va apostar per Jeffren al lateral dret. Deuria pensar que era l'opció més semblant a Dani Alves, però la cosa no va funcionar gens. En canvi, el jove del filial Marc Bartra va tenir una actuació correcte quan va substituir Jeffren. L'alineació la van completar Valdés, Puyol, Milito, Maxwell, Busquets, Xavi, Keita, Messi, Ibrahimovic i Messi.
El Barça ja va entrar amb mal peu al partit. Minut 2 i lesió de Seydou Keita, que estarà de baixa durant un mes. En el seu lloc va entrar Pedro.
L'equip matalasser es va avançar ben d'hora. Una errada de Xavi en una passada al mig camp va propiciar el contraatac de l'Atlètic. Reyes va driblar dos jugadors blaugrana i va fer una passada a l'esquena de la defensa per Forlán. L'uruguaià, trencant el fora de joc, va encarar Valdés, que a punt va estar d'aturar la pilota, però no va poder. Tot això passava al minut 8. Pocs minuts després Agüero podria haver fet el segon, però va voler ser massa generós i Puyol va tallar la passada de l'argentí cap a Frolán.
Qui sí que va augmentar l'avantatge pels locals va ser Simao. Ho va fer amb un llançament de falta al pal del porter. Víctor Valdés, que havia fet el pas cap al pal llarg que fan molts porters quan tenen una falta en contra, es va veure sorprès pel potent xut del portuguès. Al minut 22 el Barça ja perdia 2 a 0.
L'equip de Guardiola no es trobava còmode sobre el terreny de joc. Tot i això, va ser capaç de reduir el desavantatge mitjançant Ibrahimovic. El suec va rematar sol al segon pal després d'un córner. Era el minut 26.
Des d'aquest moment i fins la mitja part es va veure el millor joc del Barça. Tot i els problemes amb la sortida de pilota des de la defensa, va tenir el control de la pilota. Un esplèndid De Gea va evitar l'empat blaugrna. També un gran Valdés va impedir que l'Atlètic agafés més avantatge al marcador.
A la represa, el Barça va desaparèixer del camp. No va fer cap xut entre els tres pals en tota la segona meitat. Guardiola va intentar un canvi tàctic passant a jugar amb un 4-2-3-1, amb Pedro i Iniesta oberts a les bandes i Messi com a mitja punta, però no va solucionar res. A més, Xavi va haver de ser substituït per unes molèsties a la cuixa dreta. Avui s'ha confirmat que el de Terrassa serà baixa els pròxims 15 dies.
A les acaballes del partit, Messi va fer la seva diagonal típica però el xut final va sortir molt ajustat al pal.
Derrota per 2 a 1 al Vicente Calderón del líder, que veu com es redueix l'avantatge amb el Madrid a dos punts.
dissabte, 13 de febrer del 2010
La millor defensa és un bon atac
El Barça jugarà demà (21.00, Canal+) al Vicente Calderón contra l'Atlètic de Madrid. La principal preocupació és quina defensa traurà Pep Guardiola a causa de les baixes de Piqué i Márquez per sanció, i d'Alves, Abidal i Txigrinski per lesió.
L'opció més probable és posar Marc Bartra al lateral dret, Puyol i Milito al centre i Maxwell al lateral esquerra. Però també pot optar per Puyol a la dreta i Bartra o Muniesa al centre formant parella amb Milito. Fins i tot hi hauria una altra opció amb els jugadors que són defenses: Maxwell, Puyol (Bartra), Milito i Muniesa.
Després hi hauria els experiments, com posar Jeffren de lateral dret o Sergio Busquets de central.
Tot i els dubtes a la defensa, l'entrenador de Santpedor no s'ha mostrat preocupat a la roda de premsa prèvia al partit d'avui. Ha comentat que el més important és no perdre la identitat i sortir a guanyar. A més a més, també ha parlat de la confiança que tindran els matalassers després de classificar-se per la final de la Copa del Rei.
El més important és que els jugadors de mig camp i de la davantera facin una bona pressió i ajudin més que mai en tasques defensives. També tenir la pilota el màxim temps possible evitant d'aquesta manera que els madrilenys et puguin crear ocasions. Tot i això, al Calderón s'espera un partit típic dels que es juguen en aquest camp: Sense control, d'anada i tornada, un partit boig.
Cal recordar que el Barça només ha guanyat en una de les últimes set visites al camp de l'Atlètic de Madrid. A més a més, l'equip de Quique Sánchez Flores va ser l'únic capaç de fer-li 4 gols l'any passat a l'equip català.
Els jugadors convocats són Valdés, Pinto, Bartra, Muniesa, Maxwell, Puyol, Milito, Keita, Xavi, Iniesta, Sergio Busquets, Jonathan Dos Santos, Messi, Pedro, Ibrahimovic, Henry, Jeffren i Bojan.
L'opció més probable és posar Marc Bartra al lateral dret, Puyol i Milito al centre i Maxwell al lateral esquerra. Però també pot optar per Puyol a la dreta i Bartra o Muniesa al centre formant parella amb Milito. Fins i tot hi hauria una altra opció amb els jugadors que són defenses: Maxwell, Puyol (Bartra), Milito i Muniesa.
Després hi hauria els experiments, com posar Jeffren de lateral dret o Sergio Busquets de central.
Tot i els dubtes a la defensa, l'entrenador de Santpedor no s'ha mostrat preocupat a la roda de premsa prèvia al partit d'avui. Ha comentat que el més important és no perdre la identitat i sortir a guanyar. A més a més, també ha parlat de la confiança que tindran els matalassers després de classificar-se per la final de la Copa del Rei.
El més important és que els jugadors de mig camp i de la davantera facin una bona pressió i ajudin més que mai en tasques defensives. També tenir la pilota el màxim temps possible evitant d'aquesta manera que els madrilenys et puguin crear ocasions. Tot i això, al Calderón s'espera un partit típic dels que es juguen en aquest camp: Sense control, d'anada i tornada, un partit boig.
Cal recordar que el Barça només ha guanyat en una de les últimes set visites al camp de l'Atlètic de Madrid. A més a més, l'equip de Quique Sánchez Flores va ser l'únic capaç de fer-li 4 gols l'any passat a l'equip català.
Els jugadors convocats són Valdés, Pinto, Bartra, Muniesa, Maxwell, Puyol, Milito, Keita, Xavi, Iniesta, Sergio Busquets, Jonathan Dos Santos, Messi, Pedro, Ibrahimovic, Henry, Jeffren i Bojan.
dimarts, 9 de febrer del 2010
Villarato
A petició de l’usuari que ha demanat si podia parlar sobre el “Villarato”, avui dedico Aquest article del bloc al “Villarato”.
Començaré per definir que és el Villarato: conjura de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), liderada pel seu president Ángel María Villar (d’on surt el nom), per afavorir el Barça i perjudicar el Madrid amb l’objectiu que l’equip blaugrana guanyi el campionat de Lliga. Aquesta conjura es porta a terme a través d’àrbitres que sempre s’equivoquen a favor del Barça.
L’inventor del “Villarato” va ser el director del diari As, Alfredo Relaño, fa uns 5 o 6 anys i, segons paraules seves, “no se refería al Barcelona. Se refería a la manera de mandar de Villar” (entrevista a l’Sport: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=685560&idseccio_PK=803). En realitat, va sorgir perquè Joan Laporta va donar suport a Villar en unes eleccions a la presidència de la RFEF, mentre que el Madrid donava suport a Gerardo González. Però el “Villarato” podríem dir que va anar evolucionant fins que es va convertir en un atac al Barça i una forma de pressió als àrbitres.
La tàctica és ben fàcil. Si el Barça va davant del Madrid, juga millor que el Madrid, i és més bo que el Madrid, tot és culpa de Villar i del “Villarato”. A més, segons els defensors del “Villarato”, els àrbitres s’equivoquen expressament a favor del barça perquè així estaran més ben vistos per Villar i optaran a xiular finals com la de la Copa del Rei o a ocupar posicions altes en el rànking, fet que els permetrà tenir opcions a xiular tornejos internacionals (Eurocopa i Mundial).
La situació actual
En aquesta temporada, els madridistes superar el Barça clarament després del retorn del “ser superior” i dels fitxatges multimilionaris de Cristiano, Kaká o Benzema. Però la cosa no ha anat com s’esperaven, i després de la primera volta, en veure que el Barça és el líder a cinc punts, han tornat a l’atac.
I estan tan malalts que ja no saben què fer. Està clar que el periodisme l’objectivitat ja no existeix, però una cosa és situar-se a favor d’un equip i l’altre és convertir-se en un radical d’aquest equip. L’exemple més clar d’aquesta radicalització és la manipulació de la imatge de Pedro per dir que en el gol del canari del Sporting – Barça hi havia fora de joc.
En aquesta última jornada també se’ls ha anat l’olla bastant, dient que hi havia fora de joc posicional d’Ibrahimovic (va home va!). També demanant uns quants partits de sanció per a Gerard Piqué per la seva expulsió. Jo crec que era expulsió, perquè arriba tard, però un partit i ja està.
El problema és si aquesta radicalització arriba als equips. De moment, i per sort, al Barça tenim un entrenador molt sensat que evitarà que el tema entri dins el vestidor. Però el problema és a la capital. Tot i que han sortit Raúl, Kaká o Pellegrini a dir que el Barça és líder per mèrits propis, des de la directiva sembla que no es pensa el mateix. Per tal de reduir (o treure) la sanció a Cristiano, van utilitzar la imatge de Messi. Si entrem a comparar les imatges, a Messi l’agafa des d’una punta del centre central fins a l’altre (uns 15 metres), mentre que a Cristiano l’acabava d’agafar. Que no ho ha fet expressament, d’acord, això només ho sap el portuguès. Però el que és clar és que li trenca el nas. Un partit per causar lesió al rival i un altre per reiteració (ja va ser expulsat). Sanció justa.
El què passa és que Florentino no vol reconèixer que el Barça mereix ser el líder. Més ben dit, no ho pot reconèixer. Imagineu-vos que després d’haver-se gastat (o malgastat) 270 milions, haguéssiu de sortir davant l’afició i els periodistes i dir que hi ha uns altres que juguen millor que el teu equip.
Els mitjans catalans
Un altre problema és quan els mitjans d’aquí entren dins la pomada. Els hauríem de deixar estar als de la capital. Si volen pensar que el Barça és líder perquè hi ha una conjura contra el Madrid, que ho pensin. Ja som prou grandets per saber que el Barça, en aquests moments, és el millor equip del món i el que millor futbol de toc practica.
Com va dir Guardiola: ningú ens ha de poder convèncer que el Barça va guanyar els sis títols gràcies als àrbitres.
Durant la setmana passada vaig sentir a tertúlies i llegir a diaris que s’havia de reflexionar sobre el periodisme. Si no anem a la guerra del “Villarato”, no cal que ens replantegem res i ells queden com a nens petits que només fan que queixar-se. Ara bé, si entrem en joc, l’hem cagat. En aquí estem perduts, no sabem lluitar. Posant un exemple futbolístic, si el Barça hagués de passar-se la Lliga defensant i sense tenir la pilota, segur que no la guanyaria. Els mitjans de Madrid són uns experts en trobar favors dels àrbitres al Barça i en posar-se d’acord a atacar l’equip blaugrana. En canvi, aquí som tan bons i tan sants (fins i tot massa) que seríem incapaços de denunciar res.
Per exemple, si al Madrid li xiulen un penal que no ho era, a la capital cap mitjà dirà que no ho era. En canvi, si al Barça li xiulen un penal que no era, aquí tothom dirà que no ho era. Això és el que dóna peu al “Villarato”
La pressió als àrbitres
Amb el “Villarato”, sembla que estan aconseguint pressionar als àrbitres. En aquestes pròximes jornades, estic segur que la majoria de jugades dubtoses en un partit del Barça es xiularan a favor de l’equip rival. Això és el que volen aconseguir, i sembla que ho aconseguiran.
Conclusió
Els àrbitres ajuden al Barça, però també al Madrid. Si hi ha algun equip que no es pot queixar dels arbitratges és el blaugrana i el blanc. Els que sí que es podrien queixar són els equips “petits”. A final de temporada els àrbitres sempre han acabat afavorint més el Barça i el Madrid que no pas perjudicar-los.
I pel què fa a la premsa de Madrid, ja s’ho faran tu. Nosaltres a la nostra, a gaudir del bon joc del Barça i no us encaparreu en si era fora de joc o no, en si era penal o no, etc. I mira tu, si els àrbitres s’equivoquen a favor nostre, els donem les gràcies i a callar.
Començaré per definir que és el Villarato: conjura de la Real Federación Española de Futbol (RFEF), liderada pel seu president Ángel María Villar (d’on surt el nom), per afavorir el Barça i perjudicar el Madrid amb l’objectiu que l’equip blaugrana guanyi el campionat de Lliga. Aquesta conjura es porta a terme a través d’àrbitres que sempre s’equivoquen a favor del Barça.
L’inventor del “Villarato” va ser el director del diari As, Alfredo Relaño, fa uns 5 o 6 anys i, segons paraules seves, “no se refería al Barcelona. Se refería a la manera de mandar de Villar” (entrevista a l’Sport: http://www.sport.es/default.asp?idpublicacio_PK=44&idioma=CAS&idnoticia_PK=685560&idseccio_PK=803). En realitat, va sorgir perquè Joan Laporta va donar suport a Villar en unes eleccions a la presidència de la RFEF, mentre que el Madrid donava suport a Gerardo González. Però el “Villarato” podríem dir que va anar evolucionant fins que es va convertir en un atac al Barça i una forma de pressió als àrbitres.
La tàctica és ben fàcil. Si el Barça va davant del Madrid, juga millor que el Madrid, i és més bo que el Madrid, tot és culpa de Villar i del “Villarato”. A més, segons els defensors del “Villarato”, els àrbitres s’equivoquen expressament a favor del barça perquè així estaran més ben vistos per Villar i optaran a xiular finals com la de la Copa del Rei o a ocupar posicions altes en el rànking, fet que els permetrà tenir opcions a xiular tornejos internacionals (Eurocopa i Mundial).
La situació actual
En aquesta temporada, els madridistes superar el Barça clarament després del retorn del “ser superior” i dels fitxatges multimilionaris de Cristiano, Kaká o Benzema. Però la cosa no ha anat com s’esperaven, i després de la primera volta, en veure que el Barça és el líder a cinc punts, han tornat a l’atac.
I estan tan malalts que ja no saben què fer. Està clar que el periodisme l’objectivitat ja no existeix, però una cosa és situar-se a favor d’un equip i l’altre és convertir-se en un radical d’aquest equip. L’exemple més clar d’aquesta radicalització és la manipulació de la imatge de Pedro per dir que en el gol del canari del Sporting – Barça hi havia fora de joc.
En aquesta última jornada també se’ls ha anat l’olla bastant, dient que hi havia fora de joc posicional d’Ibrahimovic (va home va!). També demanant uns quants partits de sanció per a Gerard Piqué per la seva expulsió. Jo crec que era expulsió, perquè arriba tard, però un partit i ja està.
El problema és si aquesta radicalització arriba als equips. De moment, i per sort, al Barça tenim un entrenador molt sensat que evitarà que el tema entri dins el vestidor. Però el problema és a la capital. Tot i que han sortit Raúl, Kaká o Pellegrini a dir que el Barça és líder per mèrits propis, des de la directiva sembla que no es pensa el mateix. Per tal de reduir (o treure) la sanció a Cristiano, van utilitzar la imatge de Messi. Si entrem a comparar les imatges, a Messi l’agafa des d’una punta del centre central fins a l’altre (uns 15 metres), mentre que a Cristiano l’acabava d’agafar. Que no ho ha fet expressament, d’acord, això només ho sap el portuguès. Però el que és clar és que li trenca el nas. Un partit per causar lesió al rival i un altre per reiteració (ja va ser expulsat). Sanció justa.
El què passa és que Florentino no vol reconèixer que el Barça mereix ser el líder. Més ben dit, no ho pot reconèixer. Imagineu-vos que després d’haver-se gastat (o malgastat) 270 milions, haguéssiu de sortir davant l’afició i els periodistes i dir que hi ha uns altres que juguen millor que el teu equip.
Els mitjans catalans
Un altre problema és quan els mitjans d’aquí entren dins la pomada. Els hauríem de deixar estar als de la capital. Si volen pensar que el Barça és líder perquè hi ha una conjura contra el Madrid, que ho pensin. Ja som prou grandets per saber que el Barça, en aquests moments, és el millor equip del món i el que millor futbol de toc practica.
Com va dir Guardiola: ningú ens ha de poder convèncer que el Barça va guanyar els sis títols gràcies als àrbitres.
Durant la setmana passada vaig sentir a tertúlies i llegir a diaris que s’havia de reflexionar sobre el periodisme. Si no anem a la guerra del “Villarato”, no cal que ens replantegem res i ells queden com a nens petits que només fan que queixar-se. Ara bé, si entrem en joc, l’hem cagat. En aquí estem perduts, no sabem lluitar. Posant un exemple futbolístic, si el Barça hagués de passar-se la Lliga defensant i sense tenir la pilota, segur que no la guanyaria. Els mitjans de Madrid són uns experts en trobar favors dels àrbitres al Barça i en posar-se d’acord a atacar l’equip blaugrana. En canvi, aquí som tan bons i tan sants (fins i tot massa) que seríem incapaços de denunciar res.
Per exemple, si al Madrid li xiulen un penal que no ho era, a la capital cap mitjà dirà que no ho era. En canvi, si al Barça li xiulen un penal que no era, aquí tothom dirà que no ho era. Això és el que dóna peu al “Villarato”
La pressió als àrbitres
Amb el “Villarato”, sembla que estan aconseguint pressionar als àrbitres. En aquestes pròximes jornades, estic segur que la majoria de jugades dubtoses en un partit del Barça es xiularan a favor de l’equip rival. Això és el que volen aconseguir, i sembla que ho aconseguiran.
Conclusió
Els àrbitres ajuden al Barça, però també al Madrid. Si hi ha algun equip que no es pot queixar dels arbitratges és el blaugrana i el blanc. Els que sí que es podrien queixar són els equips “petits”. A final de temporada els àrbitres sempre han acabat afavorint més el Barça i el Madrid que no pas perjudicar-los.
I pel què fa a la premsa de Madrid, ja s’ho faran tu. Nosaltres a la nostra, a gaudir del bon joc del Barça i no us encaparreu en si era fora de joc o no, en si era penal o no, etc. I mira tu, si els àrbitres s’equivoquen a favor nostre, els donem les gràcies i a callar.
diumenge, 7 de febrer del 2010
El Barça s'imposa al Getafe i a l'arbitratge
El Barça va superar totes les adversitats i va acabar guanyant el partit per 2 gols a 1. Els golejadors blaugrana van ser Messi i Xavi. El Barça va acabar el partit amb 9 jugadors per les expulsions de Piqué i Márquez. Alves i Touré es van lesionar.
Abans de començar el partit el barça ja va tenir el primer entrebanc. Dani Alves va recaure de la lesió durant l'escalfament i Maxwell va haver de sortir en el seu lloc om a titular. El lateral brasiler estarà de baixa les pròximes tres setmanes.
Messi va sortir molt endollat al partit i al minut 6 ja va donar avantatge al seu equip. Després d'una sèrie de rebots en un córner llençat per Xavi, Touré va tocar enrere per Messi. L'argentí, des de la frontal de l'àrea, va enviar un xut ajustat al pal dret de la porteria defensada per Codina.
El Barça va continuar dominant i podria haver fet el segon gol per mitjà d'Ibrahimovic i del mateix Messi. Però al minut 25 tot el partit va canviar. Gerard Piqué va arribar tard a una pilota dividida i, amb la cama a l'alçada del genoll, va topar amb Rafa. L’àrbitre, Teixeira Vitienes, va considerar que el defensa català mereixia ser expulsat. Guardiola va haver de fer una variació tàctica. Touré es va situar com a central i Iniesta va baixar al mig del camp. Ibrahimovic i Messi quedaven com a davanters.
El Getafe, un equip que vol la pilota, es va torbar amb l'escenari perfecte per poder treure algun punt del Camp Nou. L'equip de Michel es va apoderar de la possessió i poc a poc va portar el joc al camp del Barça. Víctor Valdés va demostrar que continua en un estat de forma impressionant aturant diversos xuts i rematades del rival.
Al descans, Guardiola va fer una nova variació tàctica, va endarrerir la posició de Messi fins a la mitja punta, creant un rombe al mig camp i deixant sol a Ibrahimovic en punta. Però la nova tàctica no va funcionar i pocs minuts després d'haver començat la segona part, Ibrahimovic va ser substituït per Busquets. El Barça va passar a jugar amb dos mig centres defensius (Busquets i Xavi) i dos interiors (Iniesta i Keita). Messi es va situar com a davanter. Per la seva banda, el Getafe va treure un defensa per fer entrar un davanter.
Però l'entrenador del Barça encara es va veure obligat a fer un altre canvi. Touré es va lesionar i Márquez va haver d'entrar al seu lloc. El jugador Ivorià estarà entre 10 i 15 dies de baixa.
El Barça, jugant al contraatac, va disposar d'una gran oportunitat per ampliar l'avantatge. Va ser Keita, que davant el porter va enviar la pilota a l'exterior de la xarxa.
L'àrbitre va perdonar l'expulsió al jugador del Getafe Boateng en diverses ocasions, fet que no va agradar a l'afició culer. El que sí que li va agradar va ser la gran actuació de Messi. Una jugada individual del davanter del Barça amb passada final a Xavi va permetre que el de Terrassa marqués el segon gol de la nit. Era el minut 66.
El partit va acabar amb un penal absurd i innecessari de Márquez. Expulsió del mexicà, gol de Soldado i final del partit.
El pròxim partit serà diumenge que ve a les nou de la nit contra l'Atlètic de Madrid al Vicente Calderón.
Abans de començar el partit el barça ja va tenir el primer entrebanc. Dani Alves va recaure de la lesió durant l'escalfament i Maxwell va haver de sortir en el seu lloc om a titular. El lateral brasiler estarà de baixa les pròximes tres setmanes.
Messi va sortir molt endollat al partit i al minut 6 ja va donar avantatge al seu equip. Després d'una sèrie de rebots en un córner llençat per Xavi, Touré va tocar enrere per Messi. L'argentí, des de la frontal de l'àrea, va enviar un xut ajustat al pal dret de la porteria defensada per Codina.
El Barça va continuar dominant i podria haver fet el segon gol per mitjà d'Ibrahimovic i del mateix Messi. Però al minut 25 tot el partit va canviar. Gerard Piqué va arribar tard a una pilota dividida i, amb la cama a l'alçada del genoll, va topar amb Rafa. L’àrbitre, Teixeira Vitienes, va considerar que el defensa català mereixia ser expulsat. Guardiola va haver de fer una variació tàctica. Touré es va situar com a central i Iniesta va baixar al mig del camp. Ibrahimovic i Messi quedaven com a davanters.
El Getafe, un equip que vol la pilota, es va torbar amb l'escenari perfecte per poder treure algun punt del Camp Nou. L'equip de Michel es va apoderar de la possessió i poc a poc va portar el joc al camp del Barça. Víctor Valdés va demostrar que continua en un estat de forma impressionant aturant diversos xuts i rematades del rival.
Al descans, Guardiola va fer una nova variació tàctica, va endarrerir la posició de Messi fins a la mitja punta, creant un rombe al mig camp i deixant sol a Ibrahimovic en punta. Però la nova tàctica no va funcionar i pocs minuts després d'haver començat la segona part, Ibrahimovic va ser substituït per Busquets. El Barça va passar a jugar amb dos mig centres defensius (Busquets i Xavi) i dos interiors (Iniesta i Keita). Messi es va situar com a davanter. Per la seva banda, el Getafe va treure un defensa per fer entrar un davanter.
Però l'entrenador del Barça encara es va veure obligat a fer un altre canvi. Touré es va lesionar i Márquez va haver d'entrar al seu lloc. El jugador Ivorià estarà entre 10 i 15 dies de baixa.
El Barça, jugant al contraatac, va disposar d'una gran oportunitat per ampliar l'avantatge. Va ser Keita, que davant el porter va enviar la pilota a l'exterior de la xarxa.
L'àrbitre va perdonar l'expulsió al jugador del Getafe Boateng en diverses ocasions, fet que no va agradar a l'afició culer. El que sí que li va agradar va ser la gran actuació de Messi. Una jugada individual del davanter del Barça amb passada final a Xavi va permetre que el de Terrassa marqués el segon gol de la nit. Era el minut 66.
El partit va acabar amb un penal absurd i innecessari de Márquez. Expulsió del mexicà, gol de Soldado i final del partit.
El pròxim partit serà diumenge que ve a les nou de la nit contra l'Atlètic de Madrid al Vicente Calderón.
dissabte, 6 de febrer del 2010
Partit contra el filial del Madrid
El Barça jugarà aquest vespre (20.00, GolT i C+ Liga) al Camp Nou contra el Getafe. Un Getafe que compta a les seves files amb 10 integrants amb passat blanc. A part de l’entrenador, Michel, hi ha el president, el segon entrenador i un preparador físic. I 6 jugadors que van vestir la samarreta del Madrid: Codina, Belenguer, Miguel Torres, Adrián, Parejo i Soldado.
Per tant, l’equip de Pep Guardiola s’enfrontarà a un equip doblement motivat: per una banda per intentar ser l’únic equip que l’ha pogut guanyar a la Lliga; i per l’altra perquè els membres amb passat merengue sempre tenen una motivació especial quan juguen contra el Barça.
El Getafe, que ve de perdre a la Copa per 2 a 0 a Sevilla, té baixes sensibles, fe que impedirà a Michel fer totes les rotacions que voldria. La més sensible de totes és la del seu millor jugador, Pedro León. L’entrenador madrileny tampoc podrà comptar amb Celestini, Gavilán i Adrián (el seu fill), tots ells jugadors de mig camp.
Per la seva banda, Pep Guardiola només té el dubte d’Alves i Abidal. Pendent de l’entrenament d’aquest matí, l’entrenador de Santpedor decidirà quins jugadors formen la convocatòria dels 21 que té disponibles. Albert Dalmau, jugador del juvenil A, també s’entrenarà avui per si el lateral brasiler no es recuperés.
L’única baixa confirmada és la del capità, Carles Puyol, que complirà un partit de sanció després de veure la cinquena targeta groga la setmana passada a Gijón contra l’Sporting.
Pel què fa a l’alineació, entre l’aficionat i la premsa blaugrana hi ha debat sobre si jugarà Pedro o Henry. També hi ha dubtes a la posició de mig centre defensiu, ja que Sergio Busquets està realitzant molt bons partits però Touré Yaya encara no ha jugat amb el Barça en el 2010 (va estar a la Copa Àfrica).
Per tant, l’equip de Pep Guardiola s’enfrontarà a un equip doblement motivat: per una banda per intentar ser l’únic equip que l’ha pogut guanyar a la Lliga; i per l’altra perquè els membres amb passat merengue sempre tenen una motivació especial quan juguen contra el Barça.
El Getafe, que ve de perdre a la Copa per 2 a 0 a Sevilla, té baixes sensibles, fe que impedirà a Michel fer totes les rotacions que voldria. La més sensible de totes és la del seu millor jugador, Pedro León. L’entrenador madrileny tampoc podrà comptar amb Celestini, Gavilán i Adrián (el seu fill), tots ells jugadors de mig camp.
Per la seva banda, Pep Guardiola només té el dubte d’Alves i Abidal. Pendent de l’entrenament d’aquest matí, l’entrenador de Santpedor decidirà quins jugadors formen la convocatòria dels 21 que té disponibles. Albert Dalmau, jugador del juvenil A, també s’entrenarà avui per si el lateral brasiler no es recuperés.
L’única baixa confirmada és la del capità, Carles Puyol, que complirà un partit de sanció després de veure la cinquena targeta groga la setmana passada a Gijón contra l’Sporting.
Pel què fa a l’alineació, entre l’aficionat i la premsa blaugrana hi ha debat sobre si jugarà Pedro o Henry. També hi ha dubtes a la posició de mig centre defensiu, ja que Sergio Busquets està realitzant molt bons partits però Touré Yaya encara no ha jugat amb el Barça en el 2010 (va estar a la Copa Àfrica).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
