Arsenal FC

El Joc
L'Arsenal serà el rival del Barça als quarts de final de la Champions League. L'equip anglès està acostumat a tenir una alta possessió de pilota en tots els partits que juga. Per tant, és un equip que aposta pel bon futbol i que deixa jugar als seus rivals. Aquest és un aspecte que beneficia el Barça, ja que si els de Pep Guardiola tenen la pilota com acostumen a fer els d'Arsène Wenger patiran molt, hauran de córrer molt més del que estan habituats a fer.
Tot i aquest bon gust pel futbol, no s'arrisquen gaire a l'hora de treure la pilota jugada. Més aviat opten perquè Almunia tregui en llarg i Bendtner la baixi. És a partir d'aquí quan comencen a elaborar la jugada d'atac.
Els seus laterals, els francesos Sagna i Clichy, són molt ofensius ja que els homes que normalment ocupen les bandes (Nasri i Rosicky) se'n van cap al centre. En aquest aspecte és bastant semblant al Barça.
El sistema de joc més utilitzat per Wenger és el 4-4-2. Amb laterals ofensius, com ja he dit, amb un mig camp que compensa molt bé força física i qualitat, i amb Bendtner i Arshavin a dalt. La transició entre línies de l'Arsenal és molt ràpida, com també la circulació de pilota d'una banda a l'altra.

Les línies
Porteria: cap dels dos porters és una gran garantia. Ni Almunia ni Fabianski dónen molta seguretat sota els pals. El porter espanyol és el titular. El seu punt fort són les pilotes altes, però pateix quan s'ha d'estirar per aturar la pilota i també ho fa quan ha de jugar amb els peus. Del polonès no cal dir gaire cosa. No acostuma a jugar gairebé mai i a més quan ho fa dóna raons al seu entrenador per no ser titular. El partit d'anada de vuitens contra el Porto en va ser un clar exemple.

Defensa: està en hores baixes. Han hagut de repescar Sol Campbell, de 37 anys, per ocupar el centre de la defensa. L'altre central acostuma a ser el belga Vermaelen. Gallas ha perdut protagonisme des que es va barallar amb l'entrenador. Els laterals són dos francesos, Sagna i Clichy. Bastant ofensius, sobretot Clichy, deixen bastants espais a les seves esquenes. A part de Gallas, la resta de suplents que poden actuar de defenses no ofereixen gaires garanties.

Mig camp: la línia més forta de totes. Amb jugadors físics com Diaby, Song o Denilson i d'altres amb molta qualitat com Cesc, Nasri o Rosicky. Aquesta combinació de força i tècnica el fan ser un mig camp molt compensat. De les botes del català en surt tot el futbol de l'equip anglès. El jove francès Nasri i el veterà Rosicky també participen en la construcció de jugades d'atac. Els titulars acostumen a ser Denilson de mig defensiu, Cesc de mig ofenisu i Nasri i Rosicky a les bandes. Els suplents també fan bé la seva feina. Song o Diaby juguen normalment per donar descans a Denilson i Walcott és un bon revulsiu per qualsevol de les dues bandes quan Wenger vol obrir el camp.

Davantera: tot i tenir un jugador d'una gran qualitat com Van Persie, les lesionsl'han tornat a perjudicar i han fet passar Bendtner davant seu. A la punta de l'atac l'acompanya Arshavin, amb més mobilitat que el danès i més perillós. Bendtner és un bon davanter però no és un gran davanter, tot i que últimament està en ratxa.

Tècnic: el veterà Arsène Wenger intentarà un any més guanyar la Champions League amb un equip ple de joves jugadors la majoria d'ells sense experiència en partits importants. Amant del bon joc i del futbol d'atac, sempre ha estat criticat per no guanyar títols de forma habitual.

L'Estadi i l'Afició
L'Emirates Stadium és el camp on l'Arsenal juga els seus partits. Un camp nou, construït fa 4 anys, que va substituir el mític Higbury. El terreny de joc té unes mides semblants a les del Camp Nou, fet que li va molt bé al Barça. Té una capacitat per 64.132 espectadors que no deixen d'animar durant tot el partit, com la majoria de les aficions angleses.